El teatre de la vida: L’ascensor
Una escena breu sobre dues persones, un ascensor espatllat i tres minuts de veritat.
22 octubre 2026 · 1 min de lectura
Ficció. Escena breu per a dos intèrprets, lliure per a ús en classes i assajos citant la font.
Un ascensor. El llum parpelleja. S’atura entre el quart i el cinquè. ELLA prem el botó d’alarma. ELL mira el mòbil.
ELLA: No hi ha cobertura, oi?
ELL: Una ratlla. Que és com no tenir-ne, però amb esperança.
ELLA: Visc al cinquè des de fa sis anys i no t’havia vist mai.
ELL: Visc al quart des de fa sis anys. Pujo per l’escala.
ELLA: I avui?
ELL: Avui m’he dit: «Prova coses noves». (Pausa.) Mira com ha acabat.
Riuen. El llum s’estabilitza. Silenci.
ELLA: Saps què és el pitjor? Que d’aquí cinc minuts tornarem a no saludar-nos.
ELL: O no.
L’ascensor arrenca. Foc.