el teatre de la vida

Adeu normalització. Hola segregació?

maig, 2022 per @jaumetet

Podeu escoltar l’article o llegiu-lo a sota:

Cap a un nou model lingüístic.

Ja és hora de reconèixer que la normalització lingüística, el model del tothom bilingüe ha fracassat a Catalunya. Potser s’ha dit tantíssimes vegades que és un model tan perfecte, cívic i exemplar que resulta que tot i haver fet figa, encara es vegi des de dins d’una bombolla. Doncs bé, aquesta bombolla fa temps que ha petat i que ja no existeix.

Quan passes uns anys a fora de terres catalanes i tornes amb els fills petits (infantil i primària) te n’adones de coses, com per exemple:

Ara els bilingües ja només som els que tenim el català com a llengua de familia. Els castellanoparlants, com a regla general, ja no usen mai el català Els que parlen català ja canvien, com a regla general, sempre davant d’una frase en castellà.

Els nens que parlen català a casa, a l’escola parlen castellà entre ells. Els nens que parlen castellà a l’escola, com a regla general, mai canvien a català.

I els nens que parlen català a casa, ara aprenen un catanyol terrible a l’escola, que tant ve de l’ambient no-català continu, com del catanyol parlat per molts ensenyants.

Començo a veure com es parla català de primeres si es coneix l’interlocutor. Com si en una botiga parles en català i el parlen, el tracte és més familiar. Això són tics que només havia vist a Alacant. Quan la llengua s’amaga poruga i tremolosa.

També veig com es normalitza la vehiculació en castellà, però pel mig de la comunicació romanen expressions en català. Per exemple: Buenos dias, para realizar su trámite tiene que ir a “inici” i después a “Nom del curs” entonces añadís el nombre del curso i ja está). I la llengua queda en un reducte d’oficialitat just abans de desaparèixer.

El meu cas és a Mataró, però em sembla que es tracta de fets generalitzats a l’àrea metropolitana i també a altres zones del territori.

El català és la llengua pròpia de Catalunya, ho diu l’Estatut. Però ja no és la llengua vehicular primera. I calen campanyes per reivindicar-la com a comuna

Solucions?

Jo ho tinc clar, demano la segregació de llengua a les escoles.

Ha arribat el moment de retirar-se i assegurar la no desaparició. I per aconseguir això ens cal un model diferent del bonisme fracassat de la normalització lingüística. Ara ens cal normalització lingüística als parlants del català, que ja comencem a no ser normals i a parlar aquesta mena de crioll anomenat catanyol o directament a parlar castellà.

Jo m’he criat al País Valencià, a Alacant ciutat concretament. Allà de moment s’ha funcionat amb les línies en valencià, un model de segregació en què t’asseguraven que faries tots els cursos amb el català com a llengua vehicular de l’aula dins una escola majoritàriament en castellà. El model de reserva indígena ha funcionat prou bé i els fills i filles de les línies ara ja són grans i han fet que la llengua encara estigui viva al País Valencià. Tot i que ara, 2021, la Generalitat Valenciana, més espanyolista que d’esquerres, vol desfer les línies i mirar d’acabar definitivament amb la llengua.

El model belga en què es tria ensenyament en flamenc o en francès. El model Suís, amb quatre llengües igualitàries. El model segregat també s’aplica al País Basc, amb les Ikastoles. Aquests models s’anomenen igualitaris i en llurs territoris no hi ha una única llengua comuna sinó més d’una. Hi ha molts casos d’èxit d’aquest model arreu.

En qualsevol cas la proposta de segregació a les escoles catalanes té una raó simple: la supervivència de la cultura.

Com en el canvi climàtic, perdoneu la comparació, aturar primer i invertir la tendència després és molt difícil, En el cas de la llengua tenim l’opció de separar-la en l’educació del principal factor que l’elimina, la presència d’una llengua molt més gran i la desprotecció jurídica i estatal que patim. I que no solucionarem ni a curt ni a mitjà termini.

Cal reaccionar ja. Els darrers vint anys perdem molts parlants cada any, fins quan estarem amb el lliri a la mà predicant sobre el model meravellós que ens ha portat fins aquí?

I, a més, cal tornar al costum dels anys 80 i primers 90 de corregir els altres catalanoparlants sense vergonya i sense sentiment de superioritat sinó amb la sensació que tots treballem per la llengua. És l’hora de tornar als anuncis a TV3 del cambrer que es corregeix dient “i un pollastre rostit”. I al País Valencià amb la campanya “diga bon dia”. Hem de tornar als 80 per a tornar a començar de nou. Però aquesta vegada amb un model diferent per a no caure en els mateixos paranys.

Per tot això es proposa refundar la defensa de la nostra cultura.

Per començar, és l’hora de les línies en català.

Ara o mai

@jaumetet